La que s'aveïna

per Luis R. Garach

Els garanteixo que el que se'ns ve damunt, no té ni la menor gràcia respecte a la famosa sèrie còmica que arriba a moltes pantalles de les llars espanyoles. I crec que d'ells som conscients la major part dels ciutadans del carrer d'aquest “meravellós” país.

Una vegada buidades els dubtes governamentals i format el govern que tractarà de passar-nos per l'adreçador els pròxims 4 anys, si el deixen, afrontarem un panorama econòmic amb grans núvols que tard o d'hora, llançaran alguna que una altra tempesta sobre les nostres butxaques.

Malgrat la recuperació dels nivells d'ocupació amb summa lentitud, malgrat la mantinguda i continua pujada del PIB del nostre país, el sempitern dèficit pressupostari de la nostra economia i l'enorme pressió exercida pels homes de negre de la Unió Europea, obligarà els nostres governants a adoptar determinades mesures de gran importància encaminades a resoldre dos greus problemes estructurals:

  1. El tremend dèficit pressupostari desenvolupat durant la recent crisi econòmica i del qual no sortim amb la suficient nitidesa ni rapidesa.
  2. La complicada sostenibilitat del sistema de pensions actual

Vulguem reconèixer-ho o no, és obvi que un estat es pot i ha de gestionar com qualsevol llar d'una família normal, amb un pressupost equilibrat entre ingressos i despeses. Tant guanyo, perquè tant puc gastar. I si pretenc fer una inversió o desemborsament elevat, o bé començo a estalviar per a anar guardant alguna cosa en el matalàs (ara que els bancs no donen ni les gràcies pel nostre estalvi), o hauré d'endeutar-me i posteriorment reduir les meves despeses, per a poder retornar allò que en el seu moment em van prestar.

Això que sembla una banalitat, en l'àmbit polític torna en sentit contrari, fins a uns límits insospitats. N'hi ha prou que apareguin unes eleccions en el calendari, perquè els uns i els altres, de qualsevol signe polític, prometin fins a la sacietat que faran això o allò, amb la condició d'obtenir el vot dels ciutadans, encara que gairebé mai diguin realment com ho faran o finançar. Això sembla ser secundari i fins i tot anecdòtic, com aquella famosa política d'origen andalús que deia que “els dinero público no era de nadie”, encara que Hisenda opinava totalment el contrari: “Hacienda, somos  todos”.

Hem de tenir molt clar que qualsevol inversió deu que ser finançada mitjançant fons públics i fins al dia d'avui, tots els fons que tenen els organismes nacionals, autonòmics i municipals, procedeixen de la recaptació via imposats. I només podem invertir o si prefereixen, gastar, només allò que puguem ingressar, d'aquí el nostre considerable dèficit en haver invertit o gastat molt per sobre de les nostres possibilitats en temps d'una baixada brutal de la recaptació tributària.

Establertes aquestes bases, queda clar que en les condicions econòmiques actuals, només la recuperació del nivell d'ocupació al de temps pretèrits (20 milions d'empleats és l'objectiu a mitjà termini) i l'augment de la recaptació tributària en determinats impostos (directes, indirectes o de nou encuny), seran els que permetin als nostres governants, no només realitzar les noves inversions demandes a més de les promeses, sinó també eixugar a molt llarg termini l'enorme dèficit pressupostari i la devolució del deute suportat que ja ha superat en diverses ocasions el 100% del nostre PIB.

Prometre noves partides de despeses (major ocupació pública sense ser necessari, beques per onsevulla, subsidis sense justificació adequada, subvencions variades, etc.) o inversions irreals (aeroports buits o sense ús, vies de l'AVE sense rendibilitat, autovies sense trànsit, etc.) amb suposades reduccions d'impostos als contribuents, no és més que, a més d'una entelèquia, una cruel mentida que ens pot portar a situacions límit que no són per a res agradables.

Només des del seny i la sinceritat, podem construir l'estat del benestar que els nostres propis impostos puguin pagar. I aquí és vital una bona administració dels recursos que són limitats, amb un control exhaustiu de la despesa compromesa i la detecció eficaç de l'enorme frau tributari (economia submergida estimada en un 24,6%, ja que el real és impossible de conèixer amb certesa) que suportem al nostre país

Sobre la base d'aquest escenari, us facilitem els més importants camps d'actuació on se centrarà el nostre govern, per a intentar quadrar els pròxims pressupostos i els requeriments de la Unió Europea.

a) Pròrroga de l'Impost sobre el Patrimoni i pujada de l'Impost sobre béns immobles.

El Govern s'ha compromès amb Brussel·les a prorrogar l'Impost de Patrimoni, mesura amb un impacte de 1.300 milions d'euros a partir de 2017, i a la possibilitat d'aplicar coeficients incrementats de l'impost sobre béns immobles (IBI) per a contribuir al compliment de l'objectiu de dèficit del 3,1% compromès per a 2017.

Així figura en el pla pressupostari per a 2017 que l'Executiu ha remès Brussel·les, que suposa una pròrroga dels Pressupostos de 2016 i inclouen les previsions d'ingressos i despeses, i el conegut com a informe d'acció efectiva, que recull les mesures adoptades per a assegurar el compliment de l'objectiu de dèficit d'aquest any (4,6%) i registrar un dèficit del 3,6% en 2017.

En concret, el Govern proposa per a complir l'objectiu de dèficit la no-bonificació automàtica de l'impost sobre el patrimoni, amb impacte a partir de 2017 en termes de comptabilitat nacional per un import de 1.300 milions d'euros. Aquesta mesura es deu al fet que la recaptació per aquesta figura s'habilita any a any en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que cancel·la la bonificació del 100% introduïda en 2011, al no haver-hi pressuposats aquesta cancel·lació desapareixeria, si bé s'han posat els mecanismes legals perquè no sigui així.

També planteja la possibilitat d'aplicar coeficients incrementats de l'impost sobre béns immobles, els quals es regulen al seu torn any a any i per períodes d'un any en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Les variacions a l'IBI són competència dels ajuntaments, si bé l'Executiu esbossa aquesta mesura per a recaptar més. Al no existir pressupost aquests deixarien d'aplicar-se, si bé els mecanismes instrumentats permeten la seva aplicació i un increment de la recaptació en 24 milions d'euros.

Al costat d'aquestes dues mesures, el Govern ja va avançar del pagament fraccionat de l'Impost de Societats aprovat el passat 30 de setembre per a recaptar 8.300 milions d'euros, amb el qual s'estableix un pagament fraccionat mínim del 23% per a les empreses de més de 10 milions d'euros de xifra de negoci, percentatge que s'eleva al 25% per a les entitats de crèdit. Amb aquesta mesura fins i tot s'han recaptat mil milions més d'el que es preveu.

L'Executiu envia també l'informe d'acció efectiva que resumeix les mesures adoptades per a aconseguir el compliment del dèficit del 4,6% aquest any, com l'acord de no disponibilitat de despesa de 2.000 milions d'euros, l'avançament a juliol del tancament pressupostari de 2016 i l'avançament del pagament fraccionat de l'Impost de Societats.

No obstant això, com a resultat de les projeccions d'ingressos i despeses realitzades, el dèficit estimat per a 2017 pel Govern és del 3,6% del PIB, cinc dècimes per sobre de l'objectiu del 3,1% fixat en el marc del procediment per dèficit excessiu. D'aquesta forma, el Govern haurà d'aprovar mesures d'ajust per import de 5.000 milions per a quadrar les xifres de dèficit de l'any que ve. I això, fàcil, la qual cosa es diu fàcil, no ho serà.

En aquest sentit, Montoro i companyia treballen en el filferro per a no tocar ni l'IRPF, ni l'IVA, i apostaran per determinats impostos especials com el de les begudes alcohòliques d'alta graduació, sense tocar ni la cervesa ni el vi, i crearan a més un impost per a les begudes ensucrades que tant contribueixen a la deterioració de la salut de moltes persones amb tendència a l'obesitat. És gairebé una política compensatòria: recaptar per aquesta via per a reposar la despesa que aquestes patologies ocasionen al nostre sistema de seguretat social.

A més, es reduiran les deduccions en l'Impost de Societats per a ajustar encara més la tributació neta (igual que els països de la Unió Europea) i es tornaran a retocar els tipus impositius a les grans empreses que, al cap i a la fi, són les que fan més enginyeria fiscal i solen practicar més amb aquest tipus d'ajustos.

b) Eixugar el dèficit de la Seguretat Social

Detalladament, l'escenari que estima el Govern és d'un dèficit del 4,6% per a aquest any, distribuït entre l'Estat (2,6%), les administracions territorials (0,3%) i la Seguretat Social, el desajustament de la qual entre ingressos i despeses aconseguiria el 1,7%, la qual cosa suposa sis dècimes d'el que es preveu anteriorment i un dèficit rècord sobre els 18.000 milions d'euros.

Per a l'any que ve, no obstant això, la previsió és que el dèficit de la Seguretat Social disminueixi en una mica més de 3.000 milions, fins al 1,4%, la qual cosa al costat de la baixada del dèficit en l'Estat (2,1%) i les administracions territorials (0,1%) situaria el dèficit d'Espanya en el 3,6%.

c) Les cotitzacions creixeran un 2,9% en 2017

Les previsions són d'un creixement interanual de les cotitzacions socials del 2,9% i del 2,5% en 2016 i 2017, respectivament. A més, d'acord amb la recuperació del mercat laboral prevista per a l'any vinent i l'evolució dels beneficiaris, s'estima que la despesa en prestacions per desocupació es reduirà entorn d'un 7% en 2017.

En 2016 i 2017 s'estima una creació neta acumulada de 900.000 ocupacions i una reducció de l'atur d'un milió de persones, situant-se el número d'ocupats en 19 milions i la taxa d'atur per sota del 17% de la població activa, a la fi de 2017.

En aquest sentit, les cotitzacions seguiran una tendència creixent, amb un creixement pròxim al 3% en 2016 i del 2,5% en 2017, impulsades per la recuperació del mercat de treball i l'estabilització de la remuneració d'assalariats. També s'augmentaran un 8% les bases màximes de cotització i es retocaran a l'alça les bases mínimes, amb una pujada progressiva del SMI amb l'horitzó 2020.

Amb totes aquestes variables, el Govern calcula que la ràtio d'ingressos aconseguirà el 37,8% del PIB en 2016, projectant-se per a 2017 un import equivalent al 37,7%, mentre que, pel costat de la despesa, la ràtio es redueix fins al 42,4% del PIB en 2016 i fins al 41,3% en 2017.

Així, l'economia espanyola creixerà un 3,2% aquest any i un 2,6% l'any que ve, una mica més del recollit en la previsió del quadre macroeconòmic realitzada pel Govern el juliol passat.

Quant a l'apartat de la sostenibilitat del nostre sistema de pensions, s'ha tornat a convocar el Pacte de Toledo amb la finalitat de buscar solucions diferents a les actuals, ja que la cosa no pinta massa bé. El considerable augment de l'esperança de vida dels espanyols, unit a la reducció de cotitzadores en la recent crisi econòmica els efectes de la qual àdhuc arrosseguem, ha suposat un minvament molt important dels recursos econòmics acumulats pel sistema de previsió actual, que comença veure's compromès a mitjà termini.

No només és necessari que continuï creixent el nivell d'ocupació al nostre país fins als 20 milions de cotitzadors anhelats, sinó que caldrà articular diferents mesures d'un altre tipus perquè no es retallin, més del que és desitjable, aquella prestació per a la qual molta gent es parteix el llom la major part de la seva vida. Els successius canvis que han endurit el càlcul per a la percepció d'una prestació reduint-la, no han fet més que maquillar el que era un secret a veus: el sistema ha de canviar i molt si no volem que tard o d'hora faci fallida o desaparegui.

Hi ha multitud de propostes en l'un o l'altre sentit, però cadascuna porta aparellada diferents efectes que no són desitjats per determinats col·lectius. Si augmenten les cotitzacions dels quals treballen, es perjudica empreses i autònoms, que són el motor més potent i dinàmic de la nostra economia. Si, per contra, es trasllada el cost d'aquestes o altres prestacions als pressupostos de l'Estat, s'augmentarà la càrrega impositiva sobre els contribuents de l'una o l'altra forma.

Així que estem com el llucet que es mossega la cua. Tots volem més, però volem pagar menys, la qual cosa, al dia d'avui, encara no és possible.

Estarem atents als quals els uns i els altres ens proposen, però mirant-nos en societats més avançades econòmicament que la nostra, i encara que la majoria no els agradi, la tributació a Espanya no és la més adequada per a reclamar majors prestacions als nostres ens públics. Temptem-nos la roba i pensem que la corrupció, l'economia submergida, la insuficient recaptació tributària en molts impostos i tot un univers de frau a petita i gran escala, no poden fer possible sense més el meravellós estat del benestar amb el qual tots somiem. O ho paguem l'escot, o estem condemnats a viure en un somni que tornarà en malson quan despertem. Temps al temps.

On estem

Geolit, Parque Científico y Tecnológico
Edificio Software DELSOL · 23620
Mengíbar · Jaén

Centraleta: 953 22 79 33
Comercial: 953 21 41 00

Àrea Comercial

  • Distribuïdors
  • Col·laboradors
  • Preguntes freqüents

Atenció al Client

  • Suport tècnic
  • Zona privada
  • Utilitats

Software DELSOL

  • Sobre Software DELSOL
  • Descarrega-ho gratis
  • Responsabilitat social
  • Treballa amb nosaltres
  • Resultats enquestes 2018
  • Butlletí DELSOL
  • Contacte

Polítiques

  • Política de Gestió
  • Política de Privacitat
  • Política de Seguretat
  • Termes d'ús generals de NUBE10
  • Política de Cookies
Idioma
Microsoft Partner
Aenor 27001
Aenor 9001
iQnet
iQnet Sr10
Eticom
  • linkedin
  • youtube
Utilitzem cookies pròpies i de tercers d'anàlisi d'ús i mesura per millorar la experiència d'ús i contingut de la nostra web, et recomanen acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació. Recorda que pots modificar aquesta configuració.