Comptabilitat

per Software DELSOL

La comptabilitat és una cosa necessària i útil per a les empreses que els permet conèixer la seva situació patrimonial, les seves possibilitats i capacitats i els resultats econòmics que estan obtenint amb la seva activitat.

Per tant, és un instrument essencial i, sense ella, seria totalment impossible tirar endavant un negoci.

A més, la comptabilitat també és necessària per a liquidar i complir les obligacions fiscals i, mitjançant la publicitat dels comptes anuals, perquè altres persones que contractaran amb l'empresa o estan estudiant donar-li finançament puguin conèixer, de manera certa, rigorosa i amb cert detall, la situació de l'empresa perquè ells, també, prenguin les seves decisions.

En realitat, entendre i utilitzar la comptabilitat no té res de complicat; la comptabilitat és un idioma i, com tots els idiomes, serveix per a transmetre informació. Si tenim clar com és la seva semàntica i com funciona ho entendrem perfectament i això està a l'abast de qualsevol que li dediqui una mica del seu temps.

La normativa comptable, que sorgeix de convenis i institucions internacionals així com de normativa europea que s'ha recollit en l'espanyola: el Pla General de Comptabilitat aprovat per RD 1514/2007, de 16 de novembre, el primer que exigeix és que la comptabilitat ha de transmetre una imatge fidel de la realitat del negoci; això significa que, com en la pel·lícules de judicis, la comptabilitat ha de dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.

Com és un idioma i transmet, per tant, informació a altres persones la comptabilitat pot, perfectament, mentir i donar informació falsa. No hem d'oblidar que els gestors i responsables del negoci han d'aprovar i signar la comptabilitat del mateix i són responsables de la informació que estan transmetent i que les mentides, deliberades o no, poden tenir conseqüències molt greus.

Anem, a continuació, a repassar els conceptes bàsics de comptabilitat.

Les comptes

Cada compte és un registre que es refereix a una realitat econòmica, pot ser:

  • Un bé material com una màquina o un local comercial.
  • Un bé immaterial com una patent o una marca.
  • Béns materials que vendrem o transformar com a existències, mercaderies o matèries primeres.
  • Béns econòmics traduïbles directament en diners com la nostra caixa i altres valors.
  • Deutes i obligacions que tenim amb tercers de tota mena.
  • Deutes i obligacions que uns altres tenen amb nosaltres de tota mena.
  • Aportacions que hem fet els socis del negoci.
  • Ingressos i despeses.
  • Altres conceptes comptables com les previsions i provisions.

Cada compte reflecteix el valor econòmic que té la realitat al fet que respon i, quan dit valor apareix, desapareix o canvia per operacions que realitzem, ho registrem en aquest compte.

Els registres comptables (en els comptes) es realitzen de manera cronològica pel que el valor de cada compte és el que és en cada data, a aquests registres comptables els diem anotacions.

Cada compte té un codi de tres números que és una seqüència lògica de manera que el primer número respon al grup general de comptes, el segon al subgrup dins d'aquest grup i el tercer al compte concret. Tots aquests codis els trobem en el quadre de comptes que figura en el Pla General Comptable.

Per a operar, en la utilització de cada compte podem (i normalment és el que es fa) crear subcomptes a les quals s'afegeixen més dígits als tres originals (habitualment entre vuit i deu), tots i cadascun dels moviments d'aquests subcomptes es registren com a moviments del compte original i la suma dels seus saldos és el saldo del compte.

Per exemple, el compte (572), que correspon a Banc compta corrent pot tenir diversos subcomptes si tenim obertes diversos comptes bancaris en diferents entitats o en la mateixa i, llavors, un compte en el Banc de Santander podrà ser la (57200001) i una altra en la Caixa d'Estalvis de Múrcia la (57200002).

El Deure i l'Haver i la comptabilitat per partida doble

La comptabilitat es porta per partida doble; això significa que quan imputem a un compte un canvi del seu valor com a conseqüència d'una operació que hem realitzat i que comptabilitzem sempre hem de comptabilitzar una contrapartida, és a dir, el canvi de valor en un compte suposa sempre el canvi de valor en un altre compte per la mateixa quantitat i amb valor oposat.

Per exemple, si paguem una factura de 100€ comptabilitzarem el pagament donant de baixa el deute de 100€ en el compte de proveïdors (400) [que variarà el seu valor dient-nos que ja no devem aquesta quantitat] però alhora, tindrem que ha sorrtit del nostre banc la quantitat de 100€ pel que també el comptabilitzarem en bancs (572) [que també variarà de valor dient-nos que tenim aquesta quantitat de menys en el nostre compte].

Això de la partida doble no és una anècdota que passada en casos com aquest, succeeix sempre i totes les anotacions comptables han de tenir, almenys, dos comptes i reflectir un origen i una destinació o viceversa.

D'aquesta necessitat que existeixi, en cada anotació, un origen i una destinació sorgeix la necessitat que existeixin l'haver i el deure.

Podem definir l'haver i el deure com els dos costats de l'anotació comptable, normalment el deure es posa en el costat dret i l'haver en l'esquerre.

Quan en un compte imputem quantitats en l'haver incrementem el seu saldo creditor i quan és al deure incrementem el saldo deutor.

Els saldos, creditor i deutor, de cada compte es compensen entre si i el saldo total del compte resultant d'aquestes compensacions és una de les dues coses (creditor o deutor) o cap de les dues si és saldo zero.

Com a conseqüència d'això hi ha dos tipus de comptes:

  • Comptes creditors: que creixen per l'haver i disminueixen pel deure, això significa que si el seu saldo és creditor és un saldo positiu i si és deutor és negatiu.
  • Comptes deutors: el contrari, creixen al deu i disminueixen en l'Haver i el seu saldo positiu és deutor i el negatiu creditor.

Com veurem més a baix, el que un compte sigui creditor o deutora depèn de la seva ubicació en el Balanç.

Hem vist que, en imputar un canvi de saldo a un compte necessitem sempre imputar el mateix valor a una altra o altres comptes en el sentit oposat, com a conseqüència d'això sorgeix el quadri de la comptabilitat. La suma dels saldos de tots els comptes ha de ser sempre ZERO; si sumem tots els saldos i el resultat és diferent de zero és que la comptabilitat està desquadrada i, per tant, que hi ha un o més assentaments que estan desquadrats (que s'han imputat quantitats en l'Haver i al deure diferents) i això no pot ocórrer, cal corregir-ho.

El cicle comptable

Com hem vist les anotacions comptables fan que els comptes canviïn els seus saldos de manera cronològica, la qual cosa significa que el compte afectat té un saldo abans de l'anotació i un altre diferent després que és conseqüència d'aquesta anotació.

La comptabilitat produeix uns resultats de pèrdues i guanys que es computen amb determinada periodicitat.

Per a tot això es realitza la comptabilitat dividida en exercicis comptables; cada exercici normalment dura un any i el més habitual és que sigui un any natural (de l'u de gener al 31 de desembre).

Dins de l'exercici hi ha diferents fases:

  • Obertura, s'inicia l'exercici donant a cada compte el saldo que tenia l'any anterior.
  • Dia a dia, al llarg de l'any es van realitzant assentaments segons es van produint fets econòmics que el justifiquin.
  • Ajustos i comprovacions comptables, quan arriba el final de l'exercici cal comprovar que no existeixen errors ni desquadraments i realitzar determinats ajustos de valor d'alguns comptes segons ho prevegi la legislació comptable o fiscal.
  • Compte de pèrdues i guanys, s'hi hagi, també al final, el resultat comptable saldant els comptes d'ingressos i despeses entre si, si el resultat és al Deure o deutor tenim pèrdues i si és en l'Haver o creditor tenim guanys.
  • Assentament de tancament, és l'últim assentament de l'exercici en el qual saldem totes els altres comptes (les d'ingressos i despeses ja ho hem fet en el punt anterior) que, com la comptabilitat està quadrada, produeix un saldo zero.

El balanç de comprovació i el llibre major

Com hem vist, els assentaments comptables es van produint cada dia segons ocorrin els fets que els motiven.

No obstant això, el comptable ha de comprovar que l'està fent tot de manera correcta per al que ha de revisar i puntejar el que ha fet fins a aquest moment i veure que està quadrat i que coincideix amb la realitat.

Per a facilitar aquestes comprovacions existeixen aquests dos documents:

El llibre major és un llibre major de cada compte.

Tradicionalment es representa amb una gran “T” i, sota els braços de la t apareixen, en el costat dret, les quantitats que hem introduït al deu i en l'esquerre en l'haver, apareixent sota el tot el saldo del compte.

Actualment els ordinadors i programes de comptabilitat no es molesten a fer aquesta “T”, el que ens faciliten és un llistat d'anotacions en l'haver i al deure (ordenats cronològicament) i el saldo.

En qualsevol cas, veient totes les operacions d'aquest compte podem “puntejar” i comprovar que està tot correcte.

Quant al balanç de comprovació de sumes i saldos és un document on apareixen els saldos de tots els comptes en l'haver i al deure i també ens serveix per a puntejar i comprovar.

La recomanació és utilitzar un balanç de comprovació almenys al final de l'exercici, però hi ha comptables que el fan amb més freqüència (trimestralment, mensualment o amb freqüència major) i, per descomptat, podem obtenir un balanç de sumes i saldos cada vegada que el necessitem.

No ens cansarem de repetir que, com en el balanç de sumes i saldos apareixen els saldos de tots els comptes ha de quadrar i no produir un saldo diferent de zero.

Els comptes anuals

Al final de l'exercici la Llei ens obliga a formular els comptes anuals que són tres documents: el compte de pèrdues i guanys, el balanç de situació i la memòria.

Per a les grans empreses s'exigeixen alguns documents més com l'estat de fluxos d'efectiu o de canvis del patrimoni net a més d'un informe de gestió.

Aquests documents són el resultat de la comptabilitat d'aquest exercici.

El compte de pèrdues i guanys

Com hem explicat més amunt, el compte de Pèrdues i Guanys consisteix a saldar tots els comptes d'ingressos (7) i de despeses (6); com els ingressos es computen en l'haver i les despeses al deure, després de saldar tots aquests comptes ens ha de quedar un “desquadrament”, un saldo que serà deutor o creditor i, com a conseqüència de l'anterior, si el saldo és creditor tenim beneficis i si és deutor tindrem pèrdues.

No obstant això, els ingressos i despeses que es poden computar en comptabilitat no són, sempre, els mateixos ingressos i despeses que permet la legislació sobre l'Impost de Societats i, fins i tot, hi ha determinades despeses que sent admesos per la legislació de l'Impost no són deduïbles per a la quota d'aquest, com el propi pagament de l'Impost de Societats.

Aquestes diferències de criteri han d'aplicar-se en els ajustos comptables previs a l'elaboració del compte de Pèrdues i Guanys. De produir-se aquestes diferències, la qual cosa és molt habitual, haurem d'explicar-ho en la memòria, que per a això està.

Així mateix, el resultat que ens de no tindrà en compte l'Impost pel que parlem sempre de resultat abans d'impostos i resultat després d'impostos.

El balanç de situació

El document definitiu de la comptabilitat de cada exercici és el balanç de situació.

En l'apareixen tots els comptes excepte les d'ingressos i despeses que han estat saldades en realitzar el compte de Pèrdues i Guanys.

No obstant això, el balanç de situació també ha d'estar quadrat perquè tots els comptes han de quadrar i les de pèrdues i guanys, que no estan, són substituïdes per un compte que recull el resultat de l'exercici i que produirà, per tant, dit quadri.

En el balanç apareixen tots els comptes amb saldo (excepte, com hem dit ja, les d'ingressos i despeses) però el seu saldo ja no apareix en l'haver o al deure sinó amb signe positiu o negatiu.

Així, els comptes deutors tindran saldo positiu si és al deu i negatiu si és en l'haver i les creditores a l'inrevés.

Per a expressar els saldos negatius no s'utilitza, en comptabilitat, el signe menys, sinó que es posa la quantitat entre parèntesi, així no diem, per exemple, -10 sinó (10).

El balanç es divideix en dues parts: en una trobem l'actiu i en l'altra el passiu i el net patrimonial. L'actiu ha de tenir un saldo sumat de tots els seus comptes igual a la suma del passiu i del net patrimonial si la comptabilitat està ben quadrada.

L'Actiu

Per definició l'actiu comprèn comptes que representen tots béns i drets que tenim en la nostra empresa.

Al seu torn, es divideix en dues parts:

  • Actiu corrent (també anomenat circulant): que són béns i drets que seran utilitzats a curt termini (menys d'un any) com les mercaderies, les matèries primeres, els diners de caixa o bancs o els deutes a cobrar a curt termini.
  • L'actiu no corrent (també anomenat immobilitzat): són béns i drets la utilització dels quals es produirà o durarà diversos anys com els edificis, els vehicles, les màquines, les patents i marques i els deutes a cobrar a llarg termini.

Els comptes d'actiu són, en general, deutores (recordem, creixen al deu i disminueixen en l'haver) excepte alguns comptes que, la qual cosa fan, és disminuir el valor d'altres comptes d'actiu com les d'amortització acumulada.

El passiu

El passiu representa obligacions i deutes envers altres persones o entitats que són l'origen econòmic d'on ve el nostre actiu.

Igual que l'actiu es divideix en passiu corrent (o circulant) per a obligacions a menys d'un any i passiu no corrent per a obligacions a més llarg termini.

Els comptes de passiu són creditores, així que són positives si el seu saldo és en l'haver i negatives si és al deure.

El net patrimonial

També anomenat fons propis recull la part de l'origen del nostre actiu que no ve de deutes amb tercer, sinó que és per aportacions dels socis del negoci.

En ell trobem les aportacions pròpiament dites (capital) a més dels resultats, positius o negatius, d'exercicis anteriors i de l'exercici corrent mentre no s'han repartit als socis (reserves) i alguns altres comptes com, per exemple, determinades subvencions no reemborsables i que, per tant, no devem a ningú.

Els comptes del net patrimonial també són creditores, com les del passiu.

Nou comentari

Software DELSOL es compromet amb la privacitat de les teves dades.

T'expliquem de manera resumida com tractarem les teves dades personals.

Qui és el Responsable del tractament de les teves dades?

Software del Sol, S.A., amb NIF nombre A-11682879 i adreça en Geolit, P. Tecnològic. C/ Les Viles 9. 23620. Mengíbar (Jaén). Adreça de correu electrònic: info@sdelsol.com.

Amb quina finalitat tractem les teves dades personals?

Tractem la informació que ens facilites amb la finalitat de prestar-te el servei sol·licitat i realitzar la facturació del mateix.

Si ho acceptes, també podrem usar-los per enviar-te informació, promoció i publicitat dels nostres productes i serveis i millorar així la teva experiència com a client.

¿Per quant temps conservem les teves dades?

Les dades personals que ens proporcionis es conservaran mentre es mantingui la relació comercial i/o no sol·licitis la supressió dels mateixos.

Quina és la legitimació per al tractament de les teves dades?

La base legal per al tractament de les teves dades està basada en el consentiment que et sol·licitem en recaptar aquestes dades i/o en la necessitat de comptar amb els mateixos per processar les teves comandes i complir amb els compromisos que adquirim amb tu per contracte.

Comunicarem les teves dades a tercers?

No, tret que la llei ens obligui.

Quins són els teus drets quan ens facilites les teves dades?

Tens dret a obtenir confirmació sobre si en Software del Sol, S.A. estem tractant les teves dades personals, per tant, tens dret a accedir a les teves dades personals, rectificar les dades inexactes o sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessaris.

Si vols conèixer amb més detall com tractem les teves dades consulta la nostra Política de Privacitat.

On estem

Geolit, Parque Científico y Tecnológico
Edificio Software DELSOL · 23620
Mengíbar · Jaén

Centraleta: 953 22 79 33
Comercial: 953 21 41 00

Àrea Comercial

  • Distribuïdors
  • Col·laboradors
  • Preguntes freqüents

Atenció al Client

  • Suport tècnic
  • Zona privada
  • Utilitats

Software DELSOL

  • Sobre Software DELSOL
  • Descarrega-ho gratis
  • Responsabilitat social
  • Treballa amb nosaltres
  • Resultats enquestes 2018
  • Butlletí DELSOL
  • Contacte

Polítiques

  • Política de Gestió
  • Política de Privacitat
  • Política de Seguretat
  • Termes d'ús generals de NUBE10
  • Condicions Generals de Contractació
  • Política de Cookies
Idioma
Microsoft Partner
Aenor 27001
Aenor 9001
iQnet
iQnet Sr10
Confianza ONLINE
  • linkedin
  • youtube
Software DELSOL, S. A. utilitza cookies pròpies i de tercers amb finalitat analítica i de màrqueting. Pots configurar o rebutjar les cookies fent click en el botó "Configurar".