Efectiu

per Software DELSOL

El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola defineix efectiu com a “dicho del dinero: En monedas o billetes”, seguint això, en llenguatge corrent, parlem de diners en efectiu per a referir-nos a les monedes i bitllets que tenim en les nostres butxaques (o sota el nostre matalàs) enfront dels diners bancaris que no el toquem físicament i el tenim en el banc.

En aquest sentit genèric el diner efectiu és diners d'alta potència, és a dir, el que emet el Banc Emissor (en el nostre cas el Banc Central Europeu) i que després es multiplicarà i amplificar a través de la capacitat que, també, tenen els bancs de crear diners (diners bancaris) a través del seu coeficient de caixa, utilitzant per a això assentaments comptables del propi banc i dins de determinats límits clarament fixats.

L'efectiu en la comptabilitat de societats

Però aquest no és el concepte d'efectiu que s'utilitza si estem parlant en l'àmbit de la comptabilitat de societats.

En comptabilitat l'efectiu és diners líquids: el que l'empresa té a la seva disposició immediata en qualsevol moment en la seva caixa o en comptes bancaris a la vista.

Els comptes on recollim aquestes quantitats de diner efectiu són les de tresoreria (57); principalment els comptes de Caixa (570) o bancs (572).

Per tant, en el món comptable l'important és la liquiditat que, en el cas de la tresoreria, és una liquiditat immediata i absoluta, existint altres actius de gran liquiditat però que no arriben a la total liquiditat de la tresoreria.

l'Efectiu en moneda extrangera

Algunes entitats poden tenir diners líquids en monedes diferents de la seva pròpia (en el nostre cas, diferents de l'Euro) per la raó que sigui, perquè realitzaran operacions amb estrangers i pagar-los en aquesta divisa o, simplement, perquè han decidit que els convé mantenir una quantitat en aquesta moneda.

En aquest cas el problema és que la comptabilitat ha de realitzar-se en la moneda pròpia, la qual cosa pot crear diferències relatives al tipus de canvi de la divisa en la qual tenim efectiu.

Segons el PGC la valoració de la divisa en la moneda corrent es farà segons el tipus de canvi del moment de la seva incorporació al nostre patrimoni, però al tancament de cada exercici es computarà pel valor segons el canvi en el moment del tancament.

Aquesta aplicació del nou tipus de canvi suposarà una diferència positiva o negativa que es portarà al resultat de l'exercici directament.

En cas d'haver contractat una assegurança de canvi la diferència es computarà, com hem dit en el compte de resultats, només per la part del risc que no estigui coberta.

Ràtio de liquiditat

En les anàlisis comptables (tant financers com analítics) existeixen diversos índexs o ràtios que estudien la proporció dels diners disponibles en efectiu totalment líquid o en actius fàcil i ràpidament liquidables de què disposa l'empresa.

L'empresa realitza, de manera recurrent, cobraments i pagaments: cobra als seus clients les factures que els emet i paga als seus proveïdors i altres creditors les factures que rep (directament en diners o per efectes comercials que es faran líquids en un futur cert), necessitant mantenir una quantitat suficient de diner efectiu en la seva caixa o bancs per a poder realitzar els seus pagaments sense problema.

Excepte imprevistos, la direcció de l'empresa coneix amb total detalli els cobraments que realitzarà i els pagaments que haurà d'afrontar en el futur, per la qual cosa haurà d'administrar aquesta informació per a tenir sempre diners suficients per a realitzar aquests pagaments compromesos puntualment. Pagar puntualment és molt important perquè un retard en el pagament a un proveïdor, a més de crear una espantosa imatge, pot implicar tot tipus de problemes i sobrecostos.

En aquest sentit, l'actual redacció de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, de prevenció de la morositat, estableix uns terminis concrets i taxatius per al pagament dels deutes comercials, convertint automàticament en morós a l'empresari que no compleix aquests terminis de pagament amb totes les conseqüències negatives que això comporta com pagar interessos de mora o poder ser requerit i, fins i tot, demandat pel creditor que no ha cobrat en termini.

No obstant això, cal afinar, perquè si l'empresa manté quantitats massa grans i innecessàries en la seva tresoreria, si té molt més diners líquids del que necessita per a fer els seus pagaments, està infrautilitzant el seu patrimoni, és a dir, està mantenint un recurs econòmic que podria utilitzar per a augmentar o millorar la seva activitat econòmica mantenint-lo en un lloc on no produeix; encara que només fos comprar lletres del tresor o tenir un compte a termini fix ja tindríem un rendiment superior al de mantenir els diners en la tresoreria que, en el millor dels casos, ens donarà els interessos que aboni el banc en el compte a la vista que normalment, com tots sabem, no són gran cosa.

Com ocorre en tots els casos, l'aplicació d'aquestes ràtios i els percentatges o proporcions de diners líquids o efectius que l'empresa tingui no són els mateixos per a tots els tipus de negoci: no és el mateix, per exemple, una botiga o supermercat o gran superfície que necessita mantenir grans quantitats de diners en caixa per a operar amb els seus clients, cobrar-los i donar-los el canvi, que una empresa que no tingui aquestes necessitats com les que es puguin dedicar a fabricar un producte i que els seus pagaments són els de compra de matèries primeres, pagament de sous, lloguers, etc., però que no necessiten tant efectiu en el seu dia a dia.

Pagaments des de caixa o des de banc

Per a acabar aquest article no està de més recordar que existeix una limitació legal als pagaments fets en efectiu des de caixa: l'article 7 de la Llei 7/2012 estableix un màxim de 2.500€ com a quantitat que es pot pagar en efectiu (en diners, en xecs bancaris o mitjançant altres mitjans de pagament que es considerin al portador), havent de fer-se els pagaments superiors a aquesta quantitat necessàriament a través d'operacions bancàries (el límit s'amplia a 15.000€ per a empreses estrangeres que no tinguin domicili a Espanya).

Nou comentati

Software DELSOL es compromet amb la privacitat de les teves dades.

T'expliquem de manera resumida com tractarem les teves dades personals.

Qui és el Responsable del tractament de les teves dades?

Software del Sol, S.A., amb NIF nombre A-11682879 i adreça en Geolit, P. Tecnològic. C/ Les Viles 9. 23620. Mengíbar (Jaén). Adreça de correu electrònic: info@sdelsol.com.

Amb quina finalitat tractem les teves dades personals?

Tractem la informació que ens facilites amb la finalitat de prestar-te el servei sol·licitat i realitzar la facturació del mateix.

Si ho acceptes, també podrem usar-los per enviar-te informació, promoció i publicitat dels nostres productes i serveis i millorar així la teva experiència com a client.

¿Per quant temps conservem les teves dades?

Les dades personals que ens proporcionis es conservaran mentre es mantingui la relació comercial i/o no sol·licitis la supressió dels mateixos.

Quina és la legitimació per al tractament de les teves dades?

La base legal per al tractament de les teves dades està basada en el consentiment que et sol·licitem en recaptar aquestes dades i/o en la necessitat de comptar amb els mateixos per processar les teves comandes i complir amb els compromisos que adquirim amb tu per contracte.

Comunicarem les teves dades a tercers?

No, tret que la llei ens obligui.

Quins són els teus drets quan ens facilites les teves dades?

Tens dret a obtenir confirmació sobre si en Software del Sol, S.A. estem tractant les teves dades personals, per tant, tens dret a accedir a les teves dades personals, rectificar les dades inexactes o sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessaris.

Si vols conèixer amb més detall com tractem les teves dades consulta la nostra Política de Privacitat.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers d'anàlisi d'ús i mesura per millorar la experiència d'ús i contingut de la nostra web, et recomanen acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació. Recorda que pots modificar aquesta configuració.