Prima de risc

per Software DELSOL

La prima de risc és un índex que mesura la confiança en l'economia d'un país.

Com veurem en aquest article, aquest mesurament es fa prenent com a referència un altre país al qual es considera segur i estable.

El tipus d'interès

El tipus d'interès és el percentatge que es paga a qui t'ha prestat diners per a compensar-li per aquest préstec. Si un banc ens presta 1.000€ a un any a un tipus d'interès anual del 5% i li paguem d'una sola vegada al final de l'any li retornarem 1.050€ dels quals 1.000€ seran per retornar el que ens han deixat i 50€ per aquests interessos que fan que al banc li compensi deixar-nos els diners.

Per a fixar el tipus d'interès, que sigui mes alt o més baix, han de tenir-se en compte dos factors:

  1. La retribució del préstec, una part d'aquests interessos és per a pagar el que ens prestin diners i serà, més o menys, la mateixa en tots els casos.
  2. El risc que tingui el prestar diners: l'altra part dels interessos compensa al que presta d'assumir la possibilitat de no cobrar.

Si jo tinc una quantitat per a prestar a uns altres i m'ho demanen dues persones, una d'elles amb una nòmina, una casa en propietat i altres avals que em retornarà el préstec i una altra persona que no té un treball estable ni cap patrimoni que em garanteixi aquesta devolució, si els dos m'ofereixen el mateix tipus d'interès (per exemple el 2%) li ho prestaré sempre al primer, perquè guanyaré el mateix i estaré molt més tranquil sabent que se'm retornarà els meus diners.

Si la segona persona que em demana que li presti em proposa pagar-me més interessos (per exemple, em diu que em dóna un 5% en lloc del 2% que em dóna l'altra) llavors, potser, m'ho penso i puc arribar a la conclusió que em val la pena assumir el risc que no em pagui perquè guanyaré més amb el préstec.

Clar, com més precària sigui la situació de la persona a prestar-li més tipus d'interès li demanarem (sempre en unes condicions mínimes que ens donin alguna confiança, encara que sigui no gaire gran, que li acabarem cobrant).

Per això mateix, un banc cobra menys interessos per un préstec hipotecari, que té una garantia molt més fort, que per un préstec personal; i els altres productes de crèdit fixen els seus interessos mirant a qui li ho donen per exemple, un préstec nòmina es dóna a algú que té ingressos regulars i es carregaran menys interessos.

El deute públic

Un país modern té un pressupost: uns ingressos i unes despeses.

Els seus ingressos vénen, totalment, dels impostos que paguen els seus habitants: a part de que aquests impostos siguin més o menys alts i que la seva gestió sigui millor o pitjor, els ingressos de l'Estat depenen de la capacitat dels seus habitants per a pagar impostos, és a dir, si la població és pròspera i gana molt diners podrà pagar uns impostos molt majors i, en el cas contrari, els ingressos públics seran més escassos.

Quant a les despeses s'ha de decidir en què es gasta els diners públics: té unes despeses de gestió, (les institucions, els tribunals de justícia, etc.), pot construir infraestructures d'interès públic (carreteres, línies fèrries, asfaltat de carrers, etc.) i mantindrà uns serveis públics com un Exèrcit i uns altres que, si és un Estat del Benestar, seran molt costosos (educació, sanitat, assistència social, etc.); per desgràcia, també existeixen països en els quals bona part dels diners públics es destina al fet que els seus dirigents li ho apropiïn.

Però què succeeix si els ingressos de l'Estat no aconsegueixen per a pagar les despeses que necessita o vulgui fer? (el que es diu dèficit públic), en aquest cas hi ha tres possibilitats:

  • Reduir despeses: si no li arriba els diners pot eliminar despeses fins que li arribi.
  • La inflació: El banc emissor d'un Estat (no europeu) pot donar-li a la màquina de fer bitllets i imprimir diners fins que aconsegueixi per a les despeses: això és suïcida perquè la conseqüència és que la moneda anirà perdent valor en la mesura que es faci.
  • Demanar prestat aquests diners: igual que qualsevol particular, una nació pot demanar que li prestin els diners que li falta.

Aquesta tercera possibilitat, demanar els diners prestats, és el que anomenem deute públic en la qual el país emet uns bons que embeni a inversors que tenen els diners que necessita (particulars, fons d'inversió, fons de pensions, etc.); en general, l'interès d'aquests bons públics sol ser menor que el que ens pagaran per prestar diners a un particular perquè s'entén que l'Estat dóna una garantia major que es retornarà el préstec.

El mercat primari i el secundari

El mercat financer és un àmbit on es presta diners i es rep diners prestats, és a dir, a ell concorren d'una banda estalviadors que tenen diners per a invertir (com ja hem dit: particulars, fons d'inversió, fons de pensions, etc.) i per un altre institucions que necessiten aquests diners i el demanen (empreses, estats).

Quan una empresa emet noves accions o un país emet bons del seu deute públic i li ho compren directament els inversors això és el que anomenem mercat primari; en ell les condicions de venda (en el cas del deute públic els seus interessos) seran les que hagin d'oferir-se perquè els inversors s'animin a comprar aquests títols.

Els inversors que han comprat aquestes accions o aquest deute públic poden, si així ho desitgen, vendre-la (al cap i a la fi és seva); aquí la vendran a altres inversors que vulguin comprar-la-hi i hauran d'oferir-la, igual que en el cas anterior, en condicions adequades perquè vulguin comprar-la-hi. A això ho diem mercat secundari.

La prima de risc

Quan un país emet deute públic per a finançar les seves despeses és veritat que, en termes generals, dóna major garantia que altres institucions privades que també demanen diners.

Però no tots els països són iguals:

  • Existeixen nacions que tenen una economia pròspera i ben gestionada i en la qual s'han creat infraestructures productives i la seva població té treball i ingressos alts.
  • A unes altres no els va tan bé, hi ha llocs on molta gent no té ocupació (altes taxes d'atur), no s'han creat infraestructures, la renda de la població és molt menor i/o la gestió dels assumptes públics es fa de manera lamentable. Fins i tot hi ha països on falla el bàsic com és la seguretat jurídica o ja ha demanat molts de diners prestats i està molt endeutat.

Igual que ocorria en el que hem explicat en el primer punt, no és el mateix comprar deute públic d'un país que sabem que és totalment solvent i segur que fer-ho d'un que pugui convertir-se en un Estat fallit.

La conseqüència és clara, no comprarem deute públic al mateix tipus d'interès a un país que no ens de confiança, l'única alternativa que tindrà per a poder col·locar-nos el seu deute públic serà oferir-nos un tipus d'interès major.

La prima de risc és un índex que ens diu quina diferència d'interessos es paguen pel deute públic d'un país respecte d'un altre en el mercat secundari, es pren com a referència un país totalment solvent i es fa la comparació.

En el nostre àmbit geogràfic el país de referència és Alemanya, que sempre ha estat i continua sent una potència econòmica impressionant ja que és la primera economia d'Europa i la quarta del món (després dels Estats Units, la Xina i el Japó) i, per això, el deute públic alemany dóna una confiança gairebé absoluta i ha de pagar uns tipus d'interès menors.

En el cas dels altres països la seva prima de risc és la diferència en tipus d'interès en el mercat secundari del seu deute públic respecte de la d'Alemanya, per exemple, si el deute alemany paga un 1% i la d'aquest altre país paga un 6% la diferència és un 5%, es diu llavors que la seva prima de risc són 50 punts.

Encara que aquest índex s'aplica pel que ocorre en el mercat secundari, afecta al tipus d'interès que ha d'oferir l'Estat per a col·locar el seu deute públic ja que als quals la compren ha de compensar-los aquesta compra i tenir la possibilitat de negociar-la en aquest mercat secundari.

Conclusió: la prima de risc ens diu la confiança que hi ha en l'economia d'un país comparant-la amb la d'Alemanya.

Nou comentati

Software DELSOL es compromet amb la privacitat de les teves dades.

T'expliquem de manera resumida com tractarem les teves dades personals.

Qui és el Responsable del tractament de les teves dades?

Software del Sol, S.A., amb NIF nombre A-11682879 i adreça en Geolit, P. Tecnològic. C/ Les Viles 9. 23620. Mengíbar (Jaén). Adreça de correu electrònic: info@sdelsol.com.

Amb quina finalitat tractem les teves dades personals?

Tractem la informació que ens facilites amb la finalitat de prestar-te el servei sol·licitat i realitzar la facturació del mateix.

Si ho acceptes, també podrem usar-los per enviar-te informació, promoció i publicitat dels nostres productes i serveis i millorar així la teva experiència com a client.

¿Per quant temps conservem les teves dades?

Les dades personals que ens proporcionis es conservaran mentre es mantingui la relació comercial i/o no sol·licitis la supressió dels mateixos.

Quina és la legitimació per al tractament de les teves dades?

La base legal per al tractament de les teves dades està basada en el consentiment que et sol·licitem en recaptar aquestes dades i/o en la necessitat de comptar amb els mateixos per processar les teves comandes i complir amb els compromisos que adquirim amb tu per contracte.

Comunicarem les teves dades a tercers?

No, tret que la llei ens obligui.

Quins són els teus drets quan ens facilites les teves dades?

Tens dret a obtenir confirmació sobre si en Software del Sol, S.A. estem tractant les teves dades personals, per tant, tens dret a accedir a les teves dades personals, rectificar les dades inexactes o sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessaris.

Si vols conèixer amb més detall com tractem les teves dades consulta la nostra Política de Privacitat.

On estem

Geolit, Parque Científico y Tecnológico
Edificio Software DELSOL · 23620
Mengíbar · Jaén

Centraleta: 953 22 79 33
Comercial: 953 21 41 00

Àrea Comercial

  • Distribuïdors
  • Col·laboradors
  • Preguntes freqüents

Atenció al Client

  • Suport tècnic
  • Zona privada
  • Utilitats

Software DELSOL

  • Sobre Software DELSOL
  • Descarrega-ho gratis
  • Responsabilitat social
  • Treballa amb nosaltres
  • Resultats enquestes 2018
  • Butlletí DELSOL
  • Contacte

Polítiques

  • Política de Gestió
  • Política de Privacitat
  • Política de Seguretat
  • Termes d'ús generals de NUBE10
  • Condicions Generals de Contractació
  • Política de Cookies
Idioma
Microsoft Partner
Aenor 27001
Aenor 9001
iQnet
iQnet Sr10
Confianza ONLINE
  • linkedin
  • youtube
Utilitzem cookies pròpies i de tercers d'anàlisi d'ús i mesura per millorar la experiència d'ús i contingut de la nostra web, et recomanen acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació. Recorda que pots modificar aquesta configuració.